1 1 f. [LC] Potència, eficàcia, d'alguna cosa. La virtut medicinal d'una planta. Perdre un remei amb el temps la seva virtut. 1 2 [LC] no tenir virtut No tenir força, vigor. 1 3 [LC] [AD] en virtut de loc. prep. Per l'acció de. En virtut del que disposa el reglament... 2 1 f. [LC] [RE] Pràctica habitual del bé. El camí de la virtut. 2 2 f. [LC] [RE] Disposició de l'ànim per a les accions conformes a la llei moral. La virtut de la temprança. 2 3 [LC] virtut cardinal Virtut de les quatre a què hom pot reduir totes les altres virtuts pròpies del comportament humà. Les virtuts cardinals són la prudència, la justícia, la fortalesa i la temprança. 2 4 [LC] [RE] virtut teologal Virtut cristiana que té per objecte Déu mateix. Les virtuts teologals són la fe, l'esperança i la caritat. 2 5 f. [LC] [RE] Capacitat de l'ànima de defugir tal o tal ordre de transgressions a la llei moral. 2 6 f. [LC] Castedat . Guardar la virtut enmig de les temptacions. 2 7 f. [LC] Mèrit . Ha tingut la virtut d'esperar-lo fins ara. 3 f. [RE] [usat generalment en pl.] En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al segon cor de la segona jerarquia.
